asina va ser la restauración d’una imaxe mui querida polos pelegrinos del Camín
![asina va ser la restauración d’una imaxe mui querida polos pelegrinos del Camín](https://ultimasnoticias.agency/wp-content/uploads/2025/02/4babb80b-c0b4-42ef-aa71-740044b73907_16-9-aspect-ratio_default_0_x794y526-770x470.jpg)
Les obres nun aparen na Catedral. El cabildru acaba de llograr tolos permisos necesarios pa intervenir na imaxe del Salvador, aquella que tienen de visitar tolos pelegrinos primero d’entamar el Camín Primitivu y que s’alluga a la derecha del presbiteriu. El so orixe ye románicu, según esplica’l deán, Benito Gallego, quien destaca qu’a esta piedra policromada fae-y falta una restauración pa recuperar el so rellumu orixinariu: «Hai capes que nun se ven y el restaurador va ser Jesús Puras«. Un vieyu conocíu na Sancta Ovetensis, onde yá la entamó con obres de munchu aquél.
Ensin dir más allá, va once años encargóse de recuperar el rellumu de la puerta de la nave principal y restauró la imaxe de la Virxe Dolorosa dempués de que fora donada fai cuasi dos décades poles families Rivaya Fernández, Cuesta Alonso de Nora, Cuesta Fernández y Portilla Cuesta. Más de recién, trabayó nel retablu de San Andrés de la Girola. El so próximu retu ye intervenir nesta escultura, que representa al Cristu Redentor con dos xestos. Cola mano derecha ta bendiciendo y cola esquierda, tien por una esfera cósmica que representa l’Universu. Una imaxe a la que rezó’l Papa Juan Pablo II na visita que fexo a la Catedral n’agostu de 1989 y cada 6 d’agostu ye la protagonista del día de la Tresfiguración del Señor. Ello ye que s’afata con fueyes de lloréu que son bendiches pol cabildru primero que los uvieínos lleven les cañes pa les sos cases.
Fuerte inversión
Toes estes obres van financiase, según esplica Gallego, con fondos propios. Aquellos que saquen de la venta d’entraes que, l’añu pasáu, marcó récord con 146.700 tiques vendíos.
El cabildru ye consciente dafechu de que la Catedral precisa meyores de forma continua. Ye por ello que dende principios d’añu hasta dientro de dos o trés selmanes, el restaurador Pablo Klett ta interviniendo nos retablos llaterales de la capiella del rei Castu. D’esti xeitu, intervendráse nesta capiella qu’Alfonso II mandó construyir nos entamos del sieglu IX, convirtiéndose, xunto a la de la Cámara Santa, el templu del Salvador y el de Santiso, nun complexu prerrománicu, emblema de la monarquía asturiana.
«Cola ayuda del Gobiernu del Principáu d’Asturies»
Puedes consultar la fuente de este artículo aquí